Comentaris a: Què s’amaga darrere de Reagrupament? http://sindicalistanacional.wordpress.com/2009/07/03/que-samaga-darrere-de-reagrupament/ Wed, 16 Dec 2009 13:38:26 +0000 http://wordpress.com/ hourly 1 Per: Manel Sarabia http://sindicalistanacional.wordpress.com/2009/07/03/que-samaga-darrere-de-reagrupament/#comment-288 Manel Sarabia Tue, 15 Dec 2009 16:59:10 +0000 http://sindicalistanacional.wordpress.com/?p=2088#comment-288 Felicitats pel nivell del debat. Molt interessant. Cal donar una oportunitat a Reagrupament. Vegeu l'article "Marea grana" a www.strubell.cat Felicitats pel nivell del debat. Molt interessant. Cal donar una oportunitat a Reagrupament. Vegeu l’article “Marea grana” a http://www.strubell.cat

]]> Per: Joan Borrut i Rafols http://sindicalistanacional.wordpress.com/2009/07/03/que-samaga-darrere-de-reagrupament/#comment-174 Joan Borrut i Rafols Sun, 05 Jul 2009 10:45:45 +0000 http://sindicalistanacional.wordpress.com/?p=2088#comment-174 Per error, l'anterior comentari, va dirigit a en Roger, no a en Quico. Per error, l’anterior comentari, va dirigit a en Roger, no a en Quico.

]]> Per: Joan Borrut i Rafols http://sindicalistanacional.wordpress.com/2009/07/03/que-samaga-darrere-de-reagrupament/#comment-173 Joan Borrut i Rafols Sun, 05 Jul 2009 10:28:06 +0000 http://sindicalistanacional.wordpress.com/?p=2088#comment-173 Benvolgut Quico. La teva prosa inquisitiva i un xic cínica, m’agrada. Però el tema de Reagrupament es molt seriós; ens hi juguem el futur com a poble. Jo hi he estat des de l’inici; des de la presentació a l’auditori . Creiem, que amb una aplicació mes estricte dels principis republicans d’esquerra: assemblearisme, igualtat d’oportunitats, rigor, austeritat, ètica i des de fa uns anys l’objectiu independentista, podríem arribar a fer un partit fort i majoritari. Com tothom sap, es va optar per estar al govern, al preu que sigui, sense tenir en compte les característiques unionistes del soci principal. En Carretero va manifestar el seu desacord, es va anar distanciant de la direcció del partit i va ser “sacrificat”... La creació de Reagrupament com a moviment crític dins el partit intentava ser com un far davant de tanta boira i contradiccions que provenien d’estar aliats amb persones amb uns objectius d’espanya plural, oposats als d’ERC. La “maquinaria” oficialista va treballar a tot gas perquè el nostre missatge fos distorsionat. Pro-convergents, dretans, ressentits, divisors del partit etc, etc. Uns defensaven l’eix social, nosaltres creiem que primer es tenia que resoldre l’eix Nacional, Sense ell estava clar que poca política social es podia fer. Carretero va ser “amonestat” , I se’l va cridar a l’ordre i a donar explicacions. Ell va dir que sol, a un judici sumaríssim no aniria... va ser expedientat. Tot te un límit. Adéu esquerra... Així de simple. n’hi ha qui diu que en origen el esser humà era mes diví, tenia mes poders, era mes perfecte. No necessitava el llenguatge, ens comunicàvem telepàticament... Per un mal us varem ser castigats i varem que tenir que aprendre a comunicar-nos amb els llenguatges (sortida del paradís, torre de babel etc...) Amb les paraules es pot enganyar... abans no. Actualment el “bon polític” es el que sap enganyar mes, el que parla millor, dialèctica, èmfasi, gesticulació etc... desprès que els fets no s’acostin al missatge es lo de menys... En Carretero no es d’aquest estil, lo que diu es molt simple, senzill, contundent. No hi estem acostumats hi ha qui troba a faltar l’oratòria hipnòtica dels grans “cridaners” Carod, Puigcercós etc. Fixeu-vos que en Carretero no canvia mai de to. Sobre la gestació de Reagrupament fora d’Esquerra, crec que es fa lo que es te que fer. Hi ha un grup de persones que des de l’inici treballen en el projecte conjuntament amb en Carretero. Tenen idees de com a de ser el moviment, (no podria ser d’altre manera) Però fan treballar a les assemblees locals i comarcals perquè diguin la seva i aportin sugerencies de com creuen que a de ser finalment Reagrupament. Cosa que es concretarà al pròxim congres. Tot es possible i tot està per fer, deia el poeta, això es autentica democràcia. Per això sembla estrany que tot i tenint una preconcepcio de com ha de ser, s’esperi a que aquesta aportació i pluja d’idees d’abaix de tot, de la base participativa dels associats , s’expressi. També em de tenir en compte les incorporacions de gent de vàlua intel•lectual que constantment van entrant a Reagrupament, aportant les seves idees, experiències i capacitats. Aporta tu també, Quico, mullat, mullem-nos tots i participem en aquesta gestació, per una vegada siguem nosaltres els protagonistes, que no siguin els altres, que com sempre ho facin per nosaltres. Ànims a Tothom. Benvolgut Quico.
La teva prosa inquisitiva i un xic cínica, m’agrada. Però el tema de Reagrupament es molt seriós; ens hi juguem el futur com a poble.
Jo hi he estat des de l’inici; des de la presentació a l’auditori . Creiem, que amb una aplicació mes estricte dels principis republicans d’esquerra: assemblearisme, igualtat d’oportunitats, rigor, austeritat, ètica i des de fa uns anys l’objectiu independentista, podríem arribar a fer un partit fort i majoritari. Com tothom sap, es va optar per estar al govern, al preu que sigui, sense tenir en compte les característiques unionistes del soci principal. En Carretero va manifestar el seu desacord, es va anar distanciant de la direcció del partit i va ser “sacrificat”… La creació de Reagrupament com a moviment crític dins el partit intentava ser com un far davant de tanta boira i contradiccions que provenien d’estar aliats amb persones amb uns objectius d’espanya plural, oposats als d’ERC. La “maquinaria” oficialista va treballar a tot gas perquè el nostre missatge fos distorsionat. Pro-convergents, dretans, ressentits, divisors del partit etc, etc. Uns defensaven l’eix social, nosaltres creiem que primer es tenia que resoldre l’eix Nacional,
Sense ell estava clar que poca política social es podia fer. Carretero va ser “amonestat” ,
I se’l va cridar a l’ordre i a donar explicacions. Ell va dir que sol, a un judici sumaríssim no aniria… va ser expedientat. Tot te un límit. Adéu esquerra… Així de simple.
n’hi ha qui diu que en origen el esser humà era mes diví, tenia mes poders, era mes perfecte. No necessitava el llenguatge, ens comunicàvem telepàticament… Per un mal us varem ser castigats i varem que tenir que aprendre a comunicar-nos amb els llenguatges
(sortida del paradís, torre de babel etc…) Amb les paraules es pot enganyar… abans no.
Actualment el “bon polític” es el que sap enganyar mes, el que parla millor, dialèctica, èmfasi, gesticulació etc… desprès que els fets no s’acostin al missatge es lo de menys…
En Carretero no es d’aquest estil, lo que diu es molt simple, senzill, contundent. No hi estem acostumats hi ha qui troba a faltar l’oratòria hipnòtica dels grans “cridaners” Carod, Puigcercós etc. Fixeu-vos que en Carretero no canvia mai de to.
Sobre la gestació de Reagrupament fora d’Esquerra, crec que es fa lo que es te que fer.
Hi ha un grup de persones que des de l’inici treballen en el projecte conjuntament amb en Carretero. Tenen idees de com a de ser el moviment, (no podria ser d’altre manera)
Però fan treballar a les assemblees locals i comarcals perquè diguin la seva i aportin sugerencies de com creuen que a de ser finalment Reagrupament. Cosa que es concretarà al pròxim congres. Tot es possible i tot està per fer, deia el poeta, això es autentica democràcia. Per això sembla estrany que tot i tenint una preconcepcio de com ha de ser, s’esperi a que aquesta aportació i pluja d’idees d’abaix de tot, de la base participativa dels associats , s’expressi. També em de tenir en compte les incorporacions de gent de vàlua intel•lectual que constantment van entrant a Reagrupament, aportant les seves idees, experiències i capacitats.
Aporta tu també, Quico, mullat, mullem-nos tots i participem en aquesta gestació, per una vegada siguem nosaltres els protagonistes, que no siguin els altres, que com sempre ho facin per nosaltres.
Ànims a Tothom.

]]> Per: Salva http://sindicalistanacional.wordpress.com/2009/07/03/que-samaga-darrere-de-reagrupament/#comment-172 Salva Sat, 04 Jul 2009 12:30:06 +0000 http://sindicalistanacional.wordpress.com/?p=2088#comment-172 Hola, interessant reflexió. Reagrupament és un moviment incipient i, com a tal, té alguns punts de millora però, sobretot, molt recorregut, professionalitat i il·lusió. Més enllà de quan era el moment, el moment és ara. I cert, treballem per concretar l'oferta de Reagrupament. Hola, interessant reflexió. Reagrupament és un moviment incipient i, com a tal, té alguns punts de millora però, sobretot, molt recorregut, professionalitat i il·lusió.

Més enllà de quan era el moment, el moment és ara. I cert, treballem per concretar l’oferta de Reagrupament.

]]> Per: aaitor http://sindicalistanacional.wordpress.com/2009/07/03/que-samaga-darrere-de-reagrupament/#comment-171 aaitor Sat, 04 Jul 2009 10:52:05 +0000 http://sindicalistanacional.wordpress.com/?p=2088#comment-171 http://fcbarceelona.wordpress.com/ http://fcbarceelona.wordpress.com/

]]> Per: Quico Ventalló http://sindicalistanacional.wordpress.com/2009/07/03/que-samaga-darrere-de-reagrupament/#comment-170 Quico Ventalló Sat, 04 Jul 2009 10:49:34 +0000 http://sindicalistanacional.wordpress.com/?p=2088#comment-170 Els dubtes que vas tenir són exactament els mateixos que vaig tenir jo. Una mena de secretisme innecessari. Cal que es concreti tot i que es crein organs representatius que identifiquin el projecte; llavors, endavant!. Sobre el comentari de l'arqueòleg crec que no toca vores i no coneix gens el tema. Per mi CiU i ERC són bàsicament el mateix:l'Antic Règim. Per posar-te un exemple, a les europees no vaig votar cap dels dos partits sinó un molt més independentista i d'esquerres...vol dir que tot això del rebuig als proletaris i blablabla és una cançoneta amb olor de naftalina. Els dubtes que vas tenir són exactament els mateixos que vaig tenir jo. Una mena de secretisme innecessari. Cal que es concreti tot i que es crein organs representatius que identifiquin el projecte; llavors, endavant!.

Sobre el comentari de l’arqueòleg crec que no toca vores i no coneix gens el tema. Per mi CiU i ERC són bàsicament el mateix:l’Antic Règim. Per posar-te un exemple, a les europees no vaig votar cap dels dos partits sinó un molt més independentista i d’esquerres…vol dir que tot això del rebuig als proletaris i blablabla és una cançoneta amb olor de naftalina.

]]>