[What is known for abstention?] [Que sait-on de l'abstention?] [Was ist bekannt für seine Stimmenthaltung?] [什么是已知的票弃权？] [Что известно по воздержался?] [ما هو معروف عن الامتناع عن التصويت؟] [¿Se sabe algo de la abstención?]

Les eleccions europees ja són història. Els pocs que vam anar a votar encara recordem els candidats de totes les llistes que van treure representació: Ramon Reinosa, Oriol Llongueras, Mireia Badia, Àlex Vidaller i Saül Envà. Tots ells van sortir escollits per a representar al poble de Catalunya al Parlament Europeu. Si, si, us en recordeu, era aquella institució que de tant, però tant important que era… que els partits hi enviaven els primers “espases” de cada partit.

Deixem-nos de conyes. En les europees la participació va ser d’un 37&. I no tot el 37% va anar a parar cap a les 5 candidatures que finalment van obtenir presència a Brussel·les. En realitat només un 31% del cens electoral va votar-los.  La candidata que va obtenir més representació en realitat va ser votada per un 10′5% de tots els catalans amb dret de vot. Representatius? No sé de què ni de qui, però en qualsevol cas ja tenen feina estable durant 5 anys. Esperem que com a bons servidors dels seus patrons (els partits polítics, no la ciutadania) sàpiguen servir-los adequadament. I si els queda una mica d’esma, aprofitin quan no els controlin per servir el poble que “escassament” els ha triat.

Diputat europeu reflexionant sobre la seva representativitat

Com que de feina en deuen fer moltíssima, no crec que tinguin temps per pensar què s’ha de fer per evitar una abstenció tant alta. I tampoc crec que els interessi esbrinar-ne els motius, atès que tant els és un 90%, com un 60% o un 10%: surten igual. És aquí, en aquesta impunitat, on caldria actuar. S’hauria de penalitzar d’alguna forma els polítics. I em sembla correcte que la representació s’adapti a la participació. Clar i català: Si s’han d’escollir  10 diputats, i vota un 30%, doncs se n’escullen 3. Evidentment això perjudicaria les opcions amb menys vots, però alhora tindria l’avantatge de reduir els aparells dels partits polítics. Val la pena reflexionar-hi, no? Hi ha moltes altres propostes, però que tothom tingui clar que la solució a l’abstenció no vindrà donada per aquells que se’n beneficien sense cap mena d’escrúpol.