Com que continuo treballant, no puc seguir massa bé l’actualitat. Repassant, no obstant, diversos abocadors d’internet, als quals s’hi aboca tota la merda possible, he descobert dues perles que m’han semblat dignes de ser esmentades. Una d’elles, la primera, em preocupa especialment, perqué confirmaria el que alguns sospitàvem ja fa temps: que la constant apel·lació al genocidi que els “jueus” cometen contra els arabs del voltant d’Israel, no oculta res més que el tradicional odi cap als jueus, compartit per bona part de la progressia i la dreta més dura europees, unides en un mateix objectiu, el de la desparició de l’estat d’Israel i a poder ser liquidar (sense que es noti) el “lobby” jueu que, a través del lliberalisme, sobretot nordamericà, domina el món. En resum, convertir el “Protocol dels Savis de Sió” en el llibre fonamental sobre el qual bastir un nou ordre mundial alternatiu. Tant de bó els lectors, propagadors i seguidors de totes les mentides d’aquest panflet rus siguin desemmascarats amb la mateixa duresa amb què es va desmuntar aquell putrefacte document, igual de nociu que el Mein Kampf o el llibre de capçalera de Mao.

Mentides i més mentides, arreu i sempre!

La segona de les perles afecta a la democràcia interna d’un partit polític català. És la demostració flagrant -no limitada a aquest partit, és clar- que la dissidència es paga, i cara. Comença a ser preocupant, ja ho deia en l’últim comentari, que els dirigents de tantes i tantes organitzacions, tinguin la pell tant fina, i l’esperit tant endurit com per no saber conviure amb la crítica. I a sobre pretenen, després, donar lliçons de democràcia, quan no saben aplicar-la quan els afecta. Porca misèria, que diria el Joel Joan.