El canari visionari ********** Catalonia Is Not Spain

Benvolgut

T’escric, per agrair-te el suport públic que la teva institució ha fet en les darreres setmanes a l’Estatut de Catalunya. Un suport que, com a President de la Generalitat, considero especialment rellevant davant d’una propera sentència del Tribunal Constitucional que podria afectar els interessos de Catalunya, identificats i representats en el nostre Estatut.

Més de dues-centes institucions i associacions polítiques, acadèmiques,  empresarials, sindicals, esportives, professionals, culturals i eclesiàstiques han expressat el seu suport a la nostra llei de lleis, arran de l’extraordinari impacte que ha tingut en l’opinió pública catalana i espanyola l’editorial conjunt “Per la Dignitat de Catalunya”, un text publicat per dotze capçaleres que posa de relleu en la seva forma i en el seu fons la voluntat dels ciutadans de Catalunya de defensar l’Estatut aprovat majoritàriament en referèndum.

Un cop més, la unitat social i cívica de la societat catalana s’ha manifestat amb total fermesa, generant un sentiment col·lectiu d’afirmació confiada i positiva. He dit  molts cops que la unitat ens farà forts i també que vetllar pel destí dels afers públics no és només una tasca de la política i dels polítics. Tothom és protagonista del present i del futur de Catalunya. Gràcies un cop més. Et prego que facis extensiu el meu missatge d’afecte i agraïment a totes les persones que formen part de la teva organització. Heu convertit en fets aquelles conegudes paraules: “No et preguntis què pot fer el teu país per tu, pregunta’t què pots fer tu pel teu país”.

Estic convençut que el desplegament constant i efectiu de l’Estatut és la millor manera de defensar-lo i l’actitud que millor serveix els interessos de Catalunya i dels seus ciutadans. I si arriba el moment en el que calgui donar una nova resposta política i cívica, clara i unitària, estic segur que Catalunya podrà comptar amb el teu suport, de nou, i amb el de la institució que representes.

Et desitjo el millor per aquest any 2010 que tot just comença. Espero que feu realitat tots els vostres projectes. Compteu, sempre, amb el suport del Govern de Catalunya i amb el meu compromís personal de fer-vos costat en tot allò que estigui a les nostres mans. Junts, institucions i ciutadania, fem Catalunya.

Moltes gràcies

José Montilla

Aquesta és la carta que el President Montilla va adreçar a 200 entitats catalanes. És increible el nivell d’estupidesa de la societat catalana i espanyola, que s’ha posat de manifest amb aquesta vomitada de tòpics i mentides del qui, desgraciadament, és l’actual President de la Generalitat de Catalunya.

La Llei de Lleis!

Convertir l’Estatut en “llei de lleis” dels catalans, és vendre la idea que aquest és el sostre màxim al que pot aspirar Catalunya, atès que qualsevol “llei de lleis” s’interpreta sempre com que és la constitució. I no cal explicar-li que l’Estatut no és cap “llei de lleis”, per què ell ja sap, quan ho diu, que és mentida. L’Estatut és una llei “espanyola”, no una llei “suprema”, perquè si ho fos, no hauria passat el via crucis del Tribunal Constitucional. A més pretén que els interessos de Catalunya s’identifiquen i es representen en l’Estatut. Quina visió més provinciana que té el President “independentista i republicà” a qui Esquerra ha concedit el poder.

El millor, no obstant, d’aquesta “nadala” infantil del nostre més il·lustre analfabet és l’afirmació que fa de “la unitat social i cívica de la societat catalana”. És la prova fefaent que  el discurs del PSOE-Catalunyés i el d’Esquerra coincideixen al 100 per 100. Només cal llegir les darreres “promeses” d’en Joan Puigcercós, parlant del referèndum d’autodeterminació com a condició obligatòria per formar el proper govern, per adonar-se que formen part d’un mateix discurs. Aviam quanta gent encara es creu que entre Montilla i Puigcercós, ideòlogs i autors materials dels dos tripartits actuals, hi ha alguna discrepància? Si pensen de la mateixa forma, governen conjuntament, i apel·len als mateixos consensos… com poden fer creure que són diferents?

Comparar-se amb Kennedy?

El que frega el ridícul majúscul és l’equiparació del suport a l’editorial conjunt de la premsa catalana amb la frase del President John Fritzerald Kenedy referida a la contribució dels ciutadans al seu país. Creure que avalar l’editorial conjunt és treballar pel país identifica perfectament el grau de compromís i sacrifici d’aquest President amb el “seu” país, admetent Catalunya com a país de companyia. I la “suciedad” civil ben satisfeta, i ben pagada, no gosa alçar la veu per denunciar aquesta “mariconada” per a indigents mentals que és la carta que us he reproduit, i n’exalten la valentia i l’enfrontament que suposen amb el PSOE estatal. Si aquest és l’enfrontament a què està disposat el PSOE-Catalunyés  en defensa de Catalunya, anem ben servits, perquè amb aquesta “cagaradeta” d’anar per casa no anem gaire més enllà d’on sempre ens ha volgut situar nacionalment el PSOE, i la seva sucursal:  en una regió, amb història, llengua i tradicions pròpies, encantada de ser “federalment” espanyola i progressista. Per cert, Montilla, sabem què en pensen els “teus” 25 diputats a Madrid? Segurament ja deuen passar de tu com de la merda, oi?

Vostès, Montilla i Puigcercós, segueixin fent el papallona i contruint aquesta Catalunya “virtual” que tant els excita, que els que estimem el país sabem que només s’estima allò que és lliure i seguirem lluitant per fer-ho possible. A molts ciutadans ja no ens satisfà viure en una gàbia, per molt daurada que sigui.

Fets i no paraules, oi? De moment, Montilla, només paraules,  mentides, mitges veritats, omissions, i brindis al sol. Defensa de Catalunya? A Iznájar potser si, aquí, ni de broma!!!